Hola a tots,
Aquesta ja és l’última entrada del bloc (post)multimèdia. De fet, l’hauria d’haver fet el passat dimecres 14 de gener per la tarda, però no vaig tenir temps. I això que vaig escriure la parrafada sobre el Google Earth xD. I ara, després de llegir l’entrada de la Rebeca sobre la cloenda de les classes i que necessitava el bloc per publicar un parell de coses sobre Llenguatges Verbals i No Verbals, m’he decidit que és el torn d’acomiadar-me i fer una mica de valoració sobre el bloc.
Hola a tots,
L’últim dels exercicis de Llenguatges Verbals i No Verbals – Apartat Imatge és la de fer un projecte de comunicació audiovisual que presenti un projecte individual (o col·lectiu) com els projectes d’Antoni Abad i fer una presentació per la classe.
Sóc historiadora de l’art i, tot i que el comissariat i la crítica no era la meva fita, vaig decidir idear el projecte expositiu d’una galeria virtual de fotografia. Us enllaço amb el document en PDF on s’explica “de que va aquest tema” i on s’inclouen els aspectes tècnics de la mostra; i també l’enllaç amb la presentació de diapositives virtual que vaig mostrar a classe. Tot plegat és molt naïf, però el tema pot ser estimulant.
Hola a tots,
Coneixeu el Google Earth? Suposo que si. És una de les moltes eines de desenvolupades per Google i en aquest cas permet visualitzar imatges en 3D del planet, combinant imatges de satel·lit, mapes i el motor de cerca de Google.
Ahir a la nit vaig llegir el següent titular: “Google ofrece una visión única de 14 obras del Museo del Prado” a El País. I m’he sorprès molt perquè és una sensació molt estranya. Es ben cert que veure una imatge d’un quadre a la pantalla del ordinador no és el mateix que veure-ho en directe… Però… en la pantalla no tenim les aglomeracions i les reproduccions aporten un gran realisme (fins i tot es veu el craquelat del vernís i detalls que mai havia pogut observar). Encara que sigui per sortir del pas, val la pena.
(post)classes